Translate, Traducetelo

dilluns, 28 d’octubre del 2013

Senninbari el cinturón de las 1000 puntadas.

Seguimos con los amuletos en Japón, ya os he hablado sobre el Teru Teru Bozu y el Daruma   hoy le toca el turno al Senninbari. Aunque no creo que actualmente este en uso,  no  deja por ello de ser interesante saber de el. 
Cuando os hice la entrada sobre lo que en occidente llamamos Kamikazes  os los nombre y prometí hablaros de ellos, pues vamos allá.

 Aunque he encontrado alguna referencia de que también había sido usado por las mujeres a la hora del parto para llamar a la buena suerte, la verdad es que por lo menos en occidente lo conocemos más por el uso de los soldados en la guerra. 

Hay dos modelos de Senninbari  uno es un de fajín, para anudarlo en la cintura, a este se le llama Senninbari-Haramaki y luego está el Senninbari-Hachimaki para anudarlo en la frente.



Confeccionados  en algodón normalmente blanco o en seda, dependiendo del poder adquisitivo de cada familia. Las encargadas de su elaboración eran las mujeres de la familia, madres, esposas, hermanas, etc….
Los kanji que forman la palabra 千人针, literalmente significan “puntadas de mil persona” y es que ese era el número de mujeres que debían colaborar en su confección.
La mujer de la familia encargada de la elaboración, se instalaba en las cercanías de su casa, en lugares públicos como estaciones de tren y comercios o a las puertas de un templo y pedía a todas las mujeres que se encontraba que cosieran un punto. 






El la Primera Guerra Sino-japonesa (1894-1895), llamada en el imperio del crisantemo Nisshin Senso, se empezaron a utilizar los Sennibari como medida de protección según la creencia Sintoista y para transmitirles su apoyo y deseo de que regresaran a casa  sanos y salvos. Aunque la mayoría de soldados sabían que no les protegerían de las balas, solo por la devoción de las mujeres que los habían confeccionado, se los colocaban en los instantes anteriores a las batallas. Así lo podemos ver, por ejemplo en la película Letters From Iwo Jima (Cartas desde Iwo Jima) que revive una importante batalla de la Segunda Guerra Mundial.






Las puntadas debían ser de seda de color rojo, color sagrado para  los sintoístas, la combinación de colores blanco y rojo era la considerada como portadora de mejor suerte, aunque también se podían poner puntadas de color  dorado y azul. Entrelazados a los hilos rojos se ponía algún cabello de la madre, esposa o hermana, eso incrementaba  la sensación de cercanía entre ellas y el soldado.




Se bordaban o escribían los kanjis con el nombre del soldado y el lema “Bu-un Cho-kyu” (Suerte duradera en las batallas).


Así mismo había quien  bordaba la imagen de un tigre, el tigre es un animal que es capaz de estar por largo tiempo lejos de casa y regresar a salvo y esto es lo que deseaban a sus hombres aquellas mujeres.



También había quien incrustaba alguna moneda en el centro, una moneda de cinco sen (actualmente sin curso), esto tiene también su simbología y diversas versiones del porque. Una de ellas por ejemplo es porque el numero 5 es posterior al 4, el kanki del numero cuatro suena como “shi” que es el mismo sonido que tiene el kanji para la palabra “muerte”, con lo que el numero cinco se interpretaba como “superar a la muerte”. Otra versión es que al tener la moneda un orificio en el centro, representaba a un circulo, el kanji de la palabra “circulo” suena igual al kanji de la palabra “destino”. Existen  algunas interpretaciones más.


Una vez que se terminaba su confección, era introducido en el Imonbukuro. Este era un pequeño paquete a forma de bolsa que preparaba cada familia para enviar al frente. Se llenaba de útiles y productos de aseo, papel de carta y lápices, cartas y postales de la familia, fotos, cigarrillos, galletas, calcetines, todo lo que cupiera y después las componentes de la Asociación Nacional de Mujeres Patrióticas eran las encargadas de supervisarlas, recogerlas y hacer que llegaran a su destino.







Intuyo la emoción de esos hombres, rodeados del horror de la guerra al abrir su imonbukuro y ver esa esmerada labor impregnada de amor y de tantos y tantos buenos deseos, por lo menos 1000 deseos de suerte y salud de parte de todas esas 1000 madres, hijas, hermanas, esposas, abuelas, novias, primas, maestras, vecinas……..  



Seguim amb els amulets al Japó, ja us he parlat sobre el  Teru Teru Bozu i el  Daruma avui li toca el torn al Senninbari. Encara que no crec que actualment estigui en ús, no deixa per això de ser interessant saber d'ell.

Quan us vaig fer la entrada sobre el que a occident anomenem Kamikazes, us els vaig nombrar i prometre parlar d’ells , doncs som-hi.
 Encara que he trobat alguna referència que també havia estat usat per les dones a l’hora del part per cridar a la bona sort, la veritat és que almenys a Occident el coneixem més per l’ús dels soldats a la guerra.

Hi ha dos models de Senninbari un és un faixí, per nuar a la cintura, a aquest se li diu Senninbari - Haramaki i després hi ha el Senninbari - Hachimaki per nuar al front. 



Confeccionats en cotó normalment blanc o en seda, depenent del poder adquisitiu de cada família. Les encarregades de la seva elaboració eren les dones de la família, mares, esposes, germanes, etc ....
Els kanji que formen la paraula千人 针, literalment signifiquen " puntades de mil persona" i és que aquest era el nombre de dones que havien de col•laborar en la seva confecció .
La dona de la família encarregada de l’elaboració, s’instal•lava a les rodalies de casa, en llocs públics com estacions de tren i comerços o a les portes d’un temple i demanava a totes les dones que es trobava que cosissin un punt. 






El la Primera Guerra Sinó - japonesa (1894-1895), anomenada en l’imperi del crisantem Nisshin Senso , es van començar a utilitzar els Sennibari com a mesura de protecció segons la creença sintoista i per transmetre’ls el seu suport i desig que tornessin a casa sans i estalvis. Encara que la majoria de soldats sabien que no els protegirien de les bales, només per la devoció de les dones que els havien confeccionat , se’ls col•locaven en els instants anteriors a les batalles. Així ho podem veure, per exemple en la pel•lícula Letters From Iwo Jima (Cartes des de Iwo Jima ) que reviu una important batalla de la Segona Guerra Mundial. 






Les puntades havien de ser de seda de color vermell, color sagrat per als sintoistes, la combinació de colors blanc i vermell era la considerada com la portadora de millor sort, tot i que també es podien posar puntades de color daurat i blau. Entrellaçats als fils vermells es posava algun cabell de la mare, esposa o germana, això incrementava la sensació de proximitat entre elles i el soldat.




Es brodaven o escrivien els kanjis amb el nom del soldat i el lema " Bu-un Cho-kyu" (Sort duradora en les batalles).

 Així mateix hi havia qui brodava la imatge d’un tigre, el tigre és un animal que és capaç d’estar per molt de temps lluny de casa i tornar fora de perill i això és el que desitjaven els seus homes aquelles dones.



També hi havia qui incrustava alguna moneda al centre , una moneda de cinc sin (actualment sense curs), això té també la seva simbologia i diverses versions del perquè. Una d’elles per exemple és perquè el numero 5 és posterior al 4, el Kanki del numero quatre sona com "shi " que és el mateix so que té el kanji per a la paraula "mort ", per el que el numero cinc s’interpretava com " superar la mort ". Una altra versió és que al tenir la moneda un orifici al centre , representava un cercle, el kanji de la paraula "cercle " sona igual al kanji de la paraula "destí ". Existeixen algunes interpretacions més. 



Un cop s’acabava la seva confecció , era introduït en el Imonbukuro. Aquest era un petit paquet en forma de bossa que preparava cada família per enviar al front. Es omplia d’útils i productes de neteja personal, paper de carta i llapis, cartes i postals de la família, fotos, cigarrets, galetes, mitjons, tot el que hi càpigues i després les components de l'Associació Nacional de Dones Patriòtiques eren les encarregades de supervisar, recollir-les i fer que arribessin al seu destí.






 Intueixo l’emoció d’aquests homes, envoltats de l’horror de la guerra en obrir el seu imonbukuro i veure aquesta acurada labor impregnada d’amor i de tants i tants bons desitjos, per lo menys 1000 desitjos de sort i salut de part de totes aquestes 1000 mares, filles, germanes, esposes, àvies, núvies, cosines, mestres, veïnes ........ 





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada